Història

Història del pubillatge, avui

A la Catalunya dels segles XVIII i XIX , l’hereu era el receptor de l’herència familiar, la casa i la fortuna. En les famílies que no hi havia cap fill home, era la primera filla l’hereva a la mort dels pares, que s’anomenava pubilla.
Era una figura jurídica i legal pròpia del principat de Catalunya inclosa dins del dret civil català.
Durant el segle XX, per mantenir viva la figura de la pubilla, es van començar a celebrar certàmens d’elecció de la pubilla local i de Catalunya molt marcats per la moralitat imposada pel franquisme. Finalment la tradició va quedar agrupada per Foment de Tradicions Catalanes.
L’any 2000 es va incorporar la figura de l’hereu i des de llavors tant nois com noies han representat el seu territori arreu de Catalunya.

Història del pubillatge, ahir

Aquesta imatge de l’any 1968 mostra la pubilla de la ciutat i les seves quatre dames que l’acompanyaven als actes oficials. L’elecció d’aquests càrrecs tenia lloc cada any a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Mataró i, un cop escollits, assistien a alguns dels actes oficials de la ciutat al llarg de l’any i de les festivitats.

Concretament aquesta fotografia va ser presa a la sortida de l’Ofici de Les Santes i compta amb cinc joves mataronines: Mercè Bruguera, Carme Gimeno, Carme Calvo, Núria Casademunt i Montserrat Carreras (d’esquerra a dreta). Carme Calvo, de vint anys, era la pubilla d’aquell any 1968 i sortia acompanyada de les quatre dames d’honor, totes elles vestides i engalanades amb la vestimenta tradicional del pubillatge.

Dos anys més tard, l’any 1970, es va perdre aquesta tradició a Mataró, però enguany s’ha recuperat amb l’elecció d’un nou hereu i una nova pubilla.

Contactar